Ets un sol!

Era setembre i no feia ni un mes que havíem començat l'escola...

Feia una tarda ben blava i el sol brillava ben fort sobre el jardí. En P. consolava amb carícies a una de les petites que plorava desconsoladament. Jo m'hi vaig acostar a ell i li vaig dir: "P., ets un sol!". Ell em va mirar amb un posat entre estrany i divertit, va assenyalar cap al cel i em va dir: "noooo, si el Sol està allà...!!"