Aquelles persones...

A vegades una troba en el seu camí persones especials. D’aquelles que et fan veure la vida d’una altra manera. Aquelles persones amb qui pots parlar amb confiança. Amb qui pots pensar en veu alta sense por.

Una persona que et sap escoltar en silenci, però acompanyant-te. I que és capaç de donar-te la seva opinió d’una manera tan humil que és impossible no escoltar-la.

Algú a qui li agrada tant rebre una abraçada com fer-la. Amb qui pots riure fins a plorar i amb qui també pots plorar fins que et treurà un somriure. Amb qui el temps passa volant però amb qui t'agradaria que s'allarguessin les hores.

Són persones que, amb petits detalls, et fan viure. Persones que un dia entren a la teva vida i que, per molt lluny que puguin estar, sempre sentiràs que t’acompanyen.
Avui et vull donar les gràcies a tu, especialment, per ajudar-me a veure el blau entre tanta boira.